Des de l'esteticisme:
La història passa en un circ de París dels anys setanta. (...) Es fa molt del romanç de l'atmosfera circense, de volar per l'aire sobre un trapezi, etc. Estem fent riffs del Vell Món sobre el romanticisme i la mesura del ring. No hi ha elefants en tutus caminant per les potes posteriors; es tracta de malabaristes amb ulls clivellats i audaços trapecistes amants de la mort i pallassos tristos de Pierrot, fins i tot si el pallasso Pierrot –el nostre heroi, Torinosu, 'Niu d'ocells' - té un nas vermell fals. La malifetes prové del fet que el mestre del circ proxene els seus artistes a qualsevol que estigui disposat a pagar. (...) I hi ha la decadència tanbi: fantasmes que passen per l'acció semblant a adolescents, fins i tot si són el germà de l'heroi, i les dones neuròtiques abandonades amb alguna cosa per causar dolor, buracó i possibles assassinats i pines sense parlar i un heroi que sembla a punt de morir en qualsevol moment per l’angoixa terminal.
