Aisaretaino

Izaki sempre tenia confiança a l’escola que havia de treballar per ser el millor. És molt una cosa que s’obté el que es posa en escenari. És més que capaç d’afrontar la seva tasca, ja sigui de club o de tennis. També li agrada ser contrari als altres i veure a través de la seva merda i embolic que és tan refrescant. Ni tan sols ho fa per lluir-se, només perquè la superfície de la gent l’enfada.
Hakamada és el més tranquil. Les aigües tranquil·les s’enfonsen apartant-se del fet que sempre sembla aspecte buit. Ell és el prodigi, ja que les coses li arriben fàcilment. No ha de treballar ni estudiar i només aconsegueix sortir al capdavant, cosa que resulta frustrant per a Izaki que s’adona que mai no arribarà a aquest nivell per més que ho intenti.
Per tant, hi ha una mica de rivalitat entre ells, però no tant perquè Izaki sap que no té possibilitats de posar-se al dia. Tot i que no s’adona que Hakamada mai no va competir amb ell. I després hi ha l’atracció d’Hakamada que Izaki no pot entendre gens.
8 anys després d’això.
Després d’una reunió escolar, Izaki es troba en una relació que mai no va acceptar amb Hakamada, el noi que tant odiava a l’institut. Hakamada és de pedra i no respon com si tornés a l’escola i és interessant veure els seus incòmodes i sincers intents d’acostar-se a Izaki, que creu que s’acaba d’utilitzar per al sexe.